Hola internautes,

com podeu veure, Reflexions publica avui els missatges “Efemèrides”. No es tracta de cap secció nova, sinó d’un seguit d’escrits narrats en present i que fan referència a fets ja passats. El propòsit és, doncs, parlar d’un fet passat com si fos actual. Aquest propòsit adquireix més rellevància si tenim en compte que alguns problemes que s’expliquen en aquests escrits encara no estan solucionats.

Adéu!

Unitat científica i censura

Certament, el decret que proposa la Sra. Ministra Pilar del Castillo, pertanyent al Partit Popular, no és una notícia massa agradable. El que té d’agradable és que a mi personalment em confirma la seva ignorància respecte al que és el sistema lingüístic romànic. No és que m’agradi que la gent sigui ignorant, i encara menys que hi hagi qui s’eduqui en ser-ho. El fet és que és de tranquil·litat que un vegi que el que pensa coincideix amb el que ocorre a la vida.

La Sra. Castillo, portaveu de la cultura espanyola al govern a través dels estaments del PP, mira de dir-nos, molt bé per cert, a un decret que el valencià s’ha d’ensenyar a les Escoles Oficials d’Idiomes. Fins aquí tot bé. El problema surt quan una persona pensa: “I bé! El català i el valencià no són una mateixa cosa? No són una unitat idiomàtica? (expressió d’algú ja involucrat en filologia)”. Doncs bé, sembla que la Ministra no ho considera així. I com que no ho considera de tal manera, vol enviar al poble espanyol un decret on de qual manera s’exposi l’assumpte a complir: el de separar el català i el valencià en l’ensenyament en les EOI i fer classes simultànies de “totes dues llengües” com si de dues llengües es tractessin.

No entraré aquí en explicacions de lingüística històrica ni de filologia. No és el moment i ara mateix no tinc massa temps per continuar escrivint. Només diré, que el que menys li importa al govern espanyol és si el català o el valencià són dos idiomes diferenciats. El teló de fons, l’assumpte que els corromp per dins és el fet de voler destruir, el fet de voler intentar destruir un cop més, recordem intents lingüicidis calculats fracassats en altres temps (franquisme), el que és la unitat dels països de parla catalana, dels territoris d’idioma català. Aquest és el nom del joc. A aquest intent de política lingüística conservadora i lingüicida per part del govern se li uneix un succés també recent com és el que ha fet el Sr. Matas a les Illes Balears. El president de “ses Illes” ha suprimit, amb excuses d’anar per casa, la ràdio “Som”, la qual emetia tota la seva programació només en català. Una ràdio que donava grat suport als cantants de parla catalana que cantaven en català, a la gent que opinava a la ràdio i que ho feia en la seva llengua materna i un llarg etcètera. Ja no hi ha programació regular en dit mitjà de comunicació!

Bé, quan un llegeix aquestes notícies, se li gela el cor. Primerament, si en té. Segonament, si té consciència lingüística i del lloc on pertany. I, en tercer lloc, si té moral humana i de consideració vers els altres (consciència social).

Error de forma

El Sr. Carod-Rovira, secretari general d’un partit “independentista, democràtic i pacífic”, com diu ell, ha parlat amb la cúpula d’ETA. Ningú sap, encara que ell ho afirmi, què s’ha dit en aquella reunió. Jo no sóc del Partit Popular però Aznar té raó en una cosa: en què el Sr. d’ERC ha d’anar a parlar amb la Fiscalia General i amb l’estament policial antiterrorista per donar informació del que allí, a la reunió, s’hagi pogut dir. Val a dir també, i ja en clau més banalment política, que el Sr. Aznar, parlant entre dents com sempre, aprofita aquesta ocasió per infravalorar al màxim aquelles forces polítiques contràries a l’Espanya rància i caduca i, de retruc, a aquell partit d’origen espanyol que ha pactat amb la força republicana en el Govern català. Aquest aprofitament li ve com l’anell al dit, perdoneu l’expressió, ja que s’aproximen les eleccions de març.

El Sr. Carod-Rovira afirma que ha dialogat com a Secretari General del partit i en cap moment com a representant del Govern català com a Conseller en cap. I qui ho sap si ho ha fet o no? Només ell. Ens en podem refiar? On està el seu companyerisme envers les altres forces polítiques que han pactat amb ell? Sembla increïble que l’home més irònic del Parlament català hagi pogut cometre un error de forma com aquest. Ara la ironia se li gira en contra. Com ha pogut fer ús d’una ingenuïtat com aquesta? Per molt que hagi pogut anar a parlar amb la formació etarra com a militant d’ERC sense representació governamental, que no sap que el càrrec que ocupa no li permet de fer una visita com aquesta?

No aprofito aquí per deslegitimar tampoc aquest personatge d’ERC per molt que jo no voti aquesta formació política. Només comento que el núvol Carod ha provocat una tempesta política de primer ordre. Ara haurem d’esperar a veure què passa amb les converses meteorològiques de les diverses formacions catalanes i espanyoles. I de les europees val a dir que cert personatge de Brussel·les ja s’ha negat a parlar, de moment, amb la mesa del Parlament de Catalunya.

Convergència i Unió (CiU), a través d’Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, ha expressat el que pensa dient respectivament que el Sr. Carod s’ha equivocat en la forma i que el PP aprofitarà aquest error per fer demagògia política, almenys, en la seva precampanya electoral del mes de març per a les Corts espanyoles. Així mateix ho va afirmar ahir en un programa de televisió, “La nit al dia”, el Sr. José Montilla, candidat oficial a les pròximes eleccions generals com a diputat, per primer vegada, del Partit Socialista de Catalunya, dient que, efectivament, aquesta errada ingènua posa en safata uns quants vots en mans del PP. Sembla increïble però així és. Ens hem de fixar sobretot en els vots d’aquells votants ocasionals d’ERC de les anteriors eleccions al Parlament català. En definitiva, que la sort política acompanyi el candidat republicà pel bon camí. Ànims Josep-Lluís i aprèn d’aquesta nova experiència. Compte amb Madrid, que no saben escoltar.