Hola catnautes,

avui per la nit han retransmès per TV3 el darrer concert del cantautor empordanès Lluís Llach. La trajectòria musical d’aquest artista, conscient d’haver estat conscienciat tota la seva vida per una causa (la cultura dels Països Catalans), ha arribat a la seva fi després de quaranta anys.

L’escenari del concert ha estat Verges, indret de naixement de Llach. Un escenari amb piano electrònic, violoncel, guitarra clàssica… i decorat també per caixes velles i altres andròmines feréstegues alhora que sentidament humils, com la trajectòria vital d’un dels millors artistes haguts i per haver. I tot aquest atrezzo vist per un envelat d’estels blaus que aixoplugava un públic nombrós a la vegada que incondicional i entregat, i no és per a menys.

Instants previs a l’hora d’inici oficial del concert (les 22:00 h), el periodista Toni Puntí -conegut últimament per les seves tertúlies sociopolítiques amb la presentadora de La Nit al Dia Mònica Terribas- entrevistava breument Llach i tot seguit es dedicava a relatar actualitats col·laterals de l’àrea empordanesa. Mentre feia el seu discurs, la veu i els xiulits dels assistents al concert es feia lloc. Puntí, volgudament ingenu, es pensava que Llach ja era a l’escenari, però no, qui arribava al lloc de l’idili cultural eren certs membres del Govern, com ara el President de la Generalitat, José Montilla, o el Conseller de Governació, Joan Puigcercós.

A què s’han degut aquests crits a representants del Govern? Segurament a la (des)lluïda catalanitat dels membres del Govern del nostre país, que, òbviament, desentonaven, i molt, amb el sentiment nacional que ha exhibit el públic present al concert amb crits cantats d’Independència.

“Benvolguts” ocupes i buròcrates Montilla, Carod i Saura, prenguin nota del clam popular.