Bona nit ebrencs,

durant la jornada d’avui, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha estat d’allò més entretingut amb la rebuda que els ebrencs li han fet en base a la seva honorabilitat com a ocupa buròcrata de la Presidència, càrrec que ocupa amb la connivència dels independentistes amants dels llegums i dels ecologistes de despatx que els hi cultiven.

El matí ha estat amenitzat per una rua humana i motoritzada que ha tallat algunes de les principals artèries de la perifèria tortosina (per exemple, l’Eix de l’Ebre). Aquesta manifestació s’ha basat en el fet que la política agrària del Govern està sent d’allò més esquerpa amb els pagesos de les Terres de l’Ebre. No opina el mateix el President, qui ha afirmat a l’Observatori de l’Ebre (Roquetes), que d’ençà que Governa el tripartit (el trienni de Maragall -en voga aquests darrers dies-i l’any encara no de Montilla) les inversions han augmentat de forma considerable. Qui té raó? Els pagesos catalans o el nostre President manxec?

La tarda l’ha utilitzat el número u del Govern per fer una espècie de conferència (com sempre amb una prosòdia d’allò més entusiasta) al nou Pavelló Firal de Tortosa, que estrena espai en motiu de la Fira Multisectorial ExpoEbre. Montilla anava acompanyat de l’alcalde actual de la ciutat amfitriona i d’altres personalitats invitades per l’ocasió i que han omplert algunes de les cadires disposades a la Sala d’Actes de l’esmentat recinte tortosí. Durant la lectura del discurs de Montilla s’ha pogut escoltar algun que altre crit de “fora Montilla”, “uh!”. Finalitzat el discurs, el President ha fet una passejadeta per la inacabada joia de la corona (dic “corona” perquè l’alcalde és monàrquic -ja vam poder gaudir l’any passat de les reverències fetes, estil Piqué, pel nostre batlle al Sr. Urdangarín i a la Infanta Cristina-). En un moment del periple firal, un grup de persones han tornat a escridassar el President amb crits de “fora”, “Mas President”, “perdedor de les eleccions” i altres lloances.

En fi, que no s’ha avorrit avui el nostre President del Govern amb la simpatia realista dels ebrencs. Que prengui nota també el Sr. Joan Sabaté, qui ha aprofitat ExpoEbre per penjar (poc subtilment) cartells de caire electoralista en el si del no del tot menyspreable Pavelló Firal.

“Encara em vaig quedar una estona a la platja. Pel que feia a la cala, era una mitja lluna molt ben delimitada. A dreta i esquerra rocs d’origen volcànic l’obturaven; unes pedres punxegudes, plenes d’arestes, foradades com formatges i de pes molt més lleuger del que feia pensar el seu volum. La sorra tenia tot l’aspecte de cendra d’encens, grisa i comprimida. Petits forats rodons descobrien amagatalls de crustacis. Els esculls feien que les onades arribessin mig mortes; una fina pel·lícula d’escuma blanca assenyalava el límit entre el mar i la terra. La ressaca havia clavat a la costa dotzenes de troncs nets i polits. Alguns eren arrels d’antics arbres abatuts. Les marees els havien treballat amb rigor d’artista, i s’hi podien admirar escultures d’una rara bellesa laberíntica. Per fragments, el cel patia una trista coloració d’argent brut o, encara més fosc, d’armadura rovellada. El sol no era més que una taronja suspesa a mitja alçada, petit i cobert per núvols perpetus que filtraven la llum amb recances. Un sol que a causa de la latitud mai no arribaria al zenit. La meva descripció no és fiable. Això és el que jo podia veure. Però el paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins”.

Hola lectors,

què en penseu d’aquest fragment de novel·la? És el final del capítol 1 de l’obra La pell freda de l’antropòleg i escriptor català Albert Sánchez Piñol. Llegiu atentament el text i després fixeu-vos bé en la darrera frase, adversativa, a tall de conclusió del que s’ha dit prèviament: “Però el paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins”.

Com us sentiu quan llegiu una frase com aquesta? La trobeu prou incisiva? Us suggereix alguna cosa? L’ànima us fa pessigolles? Se us remou alguna coseta per dins? Creieu que el narrador està content mentre redacta aquest paràgraf? Per què? Us hi sentiu vosaltres quan el llegiu? Per què? Digueu la vostra! “Però el paisatge que un home veu…”.

Fins aviat.

Bona tarda humans,

el nostre estimat Sant Pare Joan Pau II fa dos anys que és amb Nostre Senyor Déu Jesucrist. El diari català Avui li ha dedicat el següent article:

“La primera fase del procés de beatificació de Joan Pau II va acabar ahir, coincidint amb la data de la seva mort fa dos anys, amb una solemne cerimònia a Roma en la qual van participar més de 5000 persones. Ara, quan fa 21 mesos que es va obrir la tramitació, tota la documentació passa al Vaticà, que és qui té l’última paraula per declarar-lo beat.

En la cerimònia d’ahir a la basílica de Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma, presidida pel cardenal vicari de Roma, Camillo Ruini, molts fidels arribats de fora d’Itàlia van tornar a reclamar que Karol Wojtyla sigui declarat sant immediatament, una proclama que no  s’ha apagat des dels multitudinaris funerals del Papa.

Tal com mana la normativa, la cerimònia es va fer en llatí i el notari Giuseppe Gobbi hi va exhibir les actes i documents “sobre la vida i les virtuts, a més dels miracles, de Joan Pau II”. El cardenal Camillo Ruini va declarar que tota la documentació estudiada, que conté el testimoni de 330 persones, s’enviarà íntegra a la Congregació per a la Causa dels Sants. Els documents ocupen tres caixes que es van segellar i lacrar en la cerimònia d’ahir, enmig d’un gran silenci.

La petició de fer-lo sant immediatament es va repetir en una missa en sufragi de Joan Pau II celebrada a la plaça de Sant Pere del Vaticà a la qual van acudir unes 30000 persones, moltes arribades des de Polònia. Benet XVI  va dir que el procés de beatificació va de pressa però no va insinuar si faria ús de la seva potestat per accelerar-lo encara més.

El procés per dur Joan Pau II als altars es va obrir el 28 de juny de 2005. Va començar a Roma, ciutat on va morir el 2 d’abril del mateix any. La causa la va fer obrir Benet XVI, que no va voler esperar els cinc anys des del moment de la mort que estableix que han de passar el Codi de Dret Canònic.”

Bé humans internautes, me n’alegro que el procés estigui en marxa, independentment que sigui amb presses o no. Joan Pau II és beat tant avui com l’any que ve. Pau i amor a tots vosaltres.