Bona tarda tortosins i ebrencs en general,

fa ben poc que ha començat la campanya electoral per les properes eleccions municipals catalanes del 27 de maig. Uns dies de promeses i cares simpàtiques que envairan carrers, places i locals comercials de cada racó del nostre país, de cada racó de les Terres de l’Ebre. Són dies d’entusiasme i de passió pel lloc on es viu. Aquesta passió és en molts casos un efecte suflé, un enamorament adolescent, una esbrafada de gasosa barata; és a dir, interès de governar per ànsia de poder i per ganes d’especular amb la butxaca pròpia. Sort que encara hi ha polítics honestos en major o menor mesura. Una mesura que intenta trobar un equilibri sa, aquell que arrenca d’una conversa amb el cor, amb les adequades conviccions d’un mateix. “Adequades” en tant que honrades, sinceres, sensates…

A Tortosa es presenten vuit alcaldables: per CiU (Convergència i Unió) Ferran Bel, pel PSC (Partit Socialista de Catalunya) Joan Sabaté, per ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) Ricard Forés, per ICV (Iniciativa per Catalunya - Els Verds) Jaume Forcadell, pel PP (Partit Popular) Antoni Faura, els independents encapçalats per Josep M. Franquet (UPE -Unió dels Pobles de l’Ebre-i FIC - Federació d’Independents per Catalunya), pel PRC (Partit Republicà Català) Núria Menasanch i, finalment, per C’s José Vicente Ferrer. Déu n’hi do com n’està de sol·licitada la capital del Baix Ebre. L’ordre no és respectiu: centredreta, republicanisme tortosí, esquerra comunista light, dreta, republicanisme socialista, socialistes amb els diners a la butxaca dreta…

A Tortosa s’han fet moltes coses durant aquests vuit anys de legislatura de Sabaté. Per exemple, vendre fum, mentir, barallar-se amb les associacions i amb els partits que donen suport a l’Ajuntament, deixar els carrers abandonats, preocupar-se per futurs individuals i no col·lectius, etc. Però també un flamant pavelló firal (que ha costat més diners del compte), un quitranat de camins a darrera hora, una rotonda hospitalària multimilionària i provinent d’un POUM de la Grècia clàssica, la neteja dels carrers (només alguns -generalment els més vistosos-), etc.

El Sr. Sabaté vol la majoria absoluta (ja ho sabem -sobretot ERC, que va ser expulsada del Govern tortosí per anar en contra de l’absolutisme de l’alcalde, per expressar unes opinions en contra de les seves conviccions-); Ricard Forés ens exposa una política de reestructuració de l’economia tortosina que pretén beneficiar tots els sectors; Jaume Forcadell vol governar per la Tortosa que vota partits d’esquerres (els altres ja s’ho faran -anar cap a la dreta és perillós diuen els comunistes moderats). El PP i Ciutadans ja sabem en què s’assemblen. Núria Menasanch, que no ha pogut gaudir fins a data d’avui de classes de dialecte tortosí (els seus articles a la revista quinzenal L’estel són una mostra flagrant d’anarquia ortogràfica, la qual es recolza en pilars no lingüístics), ens ofereix un discurs antiimmigració a la manera de Le Pen i un bri de tortosinisme populista basat en Ramon Vergés Paulí. Finalment, els independents es preocupen de temes que creuen que els poden beneficiar electoralment. Per exemple, avui han estat regalant llibres (en castellà) sobre propostes alternatives al Pla Hidrològic Nacional, un tema no aparcat per part d’alguns, en tant en quant es creu que els pot donar uns quants vots per part de persones que encara no saben com es fa la sopa d’all.

Queda Ferran Bel, direu. Sí. L’he deixat per al final. El candidat convergent vol una societat tortosina ben lligada, ben cohesionada i per això ha tingut i pretén seguir tenint en compte les seves entitats, les seves associacions, els seus pobles i els seus barris. Això es fa si l’Ajuntament de Tortosa funciona bé i realitza bé la tasca que els tortosins li han encomanat: preocupació per la qualitat de vida de les persones (educació, joves, immigració…), creixement econòmic i sostenible (cohesió entre els sectors agrícola, industrial i de serveis), gestió eficaç dels recursos de què disposem (relació entre ecologia, economia i societat) i fort impuls en matèria cultural, comercial i turística (llengua i literatura, patrimoni històric…).

Tothom té feina aquests dies per saber a qui votar, sobretot els més indecisos. L’important és que s’ha de votar, és un dret que tenim i que es transforma en deure si tenim la necessitat d’opinar i de voler transformar la societat que ens envolta, la societat tortosina, la qual, durant aquests vuit anys, ha estat molt apagada (aquesta és la sensació que es respira al carrer, a les diferents entitats de la ciutat, a les associacions, als barris -Tortosa no somriu perquè no és cínica; no hi ha motiu per somriure si les coses no van bé-).

Feu sentir la vostra veu de manera cívica i demaneu coses als polítics, desperteu-los (que a vegades s’adormen -literalment o no-), digueu-los-hi què necessiteu, què us preocupa…

Bona campanya a tots els partits.

Hola blocaddictes,

com heu pogut veure els darrers dies, aquest bloc ha sofert alguns canvis relacionats amb la seva imatge. A què es deu tant de canvi? Jo que em canso de veure sempre els mateixos colors. Idees que em van venint al cap, com ara cançons que a mi m’agraden molt: per exemple, les lletres de les tres cançons que ara hi ha penjades al bloc, Heal the world (Michael Jackson), Happy (Lighthouse Family) i Lost in Space (Lighthouse Family). De moment no sé com pujar música al bloc, així que ens haurem d’esperar per sentir aquestes tres magnífiques peces melòdiques. Bé, sempre podeu escoltar-les per altres bandes.  

En fi, no us explico res més sobre les transformacions d’aquest bloc, són prou visibles. Adéu-siau i pau per tothom.