Bon dia a tothom,

escric aquest article en base a la retirada de l’últim número de la revista El jueves (El dijous) pel fet que la portada de la mateixa mostra el successor del rei Joan Carles I i la seva dona fent fills aprofitant el donatiu que en Zapatero oferirà a les parelles que en tinguin un. Es veu que a la “F”amília reial això no els ha agradat. Suposo que el que no els ha sentat bé és la caricatura, no crec pas que la política natalista del senyor ZP (ideada ja per Jordi Pujol fa ja uns quants anys, amb totes les reserves que se’n deriven de l’especificitat de la idea proposada per l’expresident català).

A aquesta gent (“F”amília reial) que no els ha triat ningú perquè facin de representants de no sé quin poble no els ha semblat bé l’ús de la llibertat d’expressió. Sí, sí, aquella llibertat d’expressió que tant va defensar Espanya quan uns periodistes danesos van atacar el profeta Mahoma. Què passa “Casa” Reial, que sí que podem atacar Mahoma amb la pretesa sacrosanta i benvolguda llibertat d’expressió europea, però no segons qui, en concret vosaltres? Qui us heu pensat que sou? Qui us ha triat a vosaltres? Amb quina pretesa autoritat us heu proclamat monarquia dels espanyols (entenent com a espanyols, tot aquell qui habita dins d’un marc polític anomenat Espanya)?

Què passa amb la llibertat d’expressió? Un té dret a expressar-se, sí, però de qualsevol manera? Si la resposta és que cadascú pot dir el que vulgui, ho pot fer de qualsevol persona o institució? Si la resposta és que cadascú pot dir el que vulgui sempre i quan es tingui un respecte per la persona o institució de la qual se’n parla, perfecte. Jo estic d’acord en què una persona sigui responsable individualment i social. I això passa per respectar les persones, no atacar la seva integritat, no mofar-se d’elles… No em cau gens simpàtica la monarquia, ni l’espanyola (reina grega, rei italià i corona francesa), ni qualsevol altra. Però això no justifica que estigui d’acord en què es pugui atacar aquest model de societat de qualsevol manera. S’han de guardar les formes (per exemple, no es poden demanar drets per als homosexuals pujat en una carrossa, vestit amb plomes i empastifat d’oli marcant de tot menys la capacitat intel·lectual). D’altra banda, però, la monarquia espanyola ha d’entendre que si vol conviure o coexistir en el si d’una Espanya plenament democràtica haurà d’evitar certs tics que poden confondre aquest Estat amb una democràcia autoritària (sent suaus) o amb una dictadura.

Finalment, aquí publico la portada de la discòrdia. Espero que cap jutge democràtic no m’enviï a la presó. Salut i enteniment.