Hola lectonautes,

deixant de banda ja (l’adverbi és necessari) La pell freda i Pandora al Congo, d’Alfred Sánchez Piñol (una confessió: no he pogut olorar el perfum literari en aquestes dues obres; potser és que estic literàriament refredat), m’atreveixo amb la Imma Monsó. I dic “m’atreveixo” perquè mai he llegit res d’aquesta autora.
 
M’estic disposant a conèixer-la a través de l’obra Un home de paraula. Com que encara no tinc una opinió formada sobre aquesta escriptora i aquesta obra seva, us en deixo una del crític Vicenç Pagès Jordà i escrita aquest any 2007 en un mes d’hivern i apareguda a la revista L’Avenç, núm. 320, per saecula saeculorum.

Adéu!


“Un dels aspectes que sobta més d’Un home de paraula és l’elevat nivell d’autoconeixement que mostra l’autora, que construeix un personatge tan original com coherent, amb unes idees pròpies sobre l’amor i sobre la mort que el lector, encara que no les comparteixi, troba respectables i, molt sovint, envejables. Per no caure en excessos emocionals, Imma Monsó té cura de distanciar-se d’ella mateixa, d’observar-se amb l’objectivitat d’un entomòleg –d’un entomòleg empàtic. El primer que fa és canviar-se el nom. Alguns passatges incorporen dosis d’humor negre que en desactiven, en part, la càrrega patètica. A mesura que anem llegint, la parella formada per Lot i el Cometa assoleix uns nivells de complicitat i comunió -silenciosa i lingüística-, que només trobem en la Maga i Horacio Oliveira, en Jane Eyre i Edward Rochester, en Glenda Berna i Poltern Mac.

Un home de paraula conté elements de les tres novel·les anteriors d’Imma Monsó: la iniciació sentimental, la importància de les vacances com a períodes epifànics, l’humor com a distància profilàctica, i sobretot l’acoblament feliç entre personatges rars, sensibles i finalment entenedors i fins pròxims: l’amor com a experiència completa, que comporta la unió gairebé utòpica entre dos personatges clarament diferenciats que estimen l’altre sense renunciar a la seva individualitat. El narrador d’Un home de paraula recorda en més d’un aspecte la protagonista de Tot un caràcter.”