més d’un està aquests dies comprant, comprant i, me n’oblidava, comprant. No és en absolut recriminable des d’un punt de vista capitalista. Tota aquesta dèria compulsiva i obsessiva d’acudir als centres comercials o a botigues privades passa de taca d’oli quan comprem perquè sí, sense necessitat real de tenir alguna cosa, més enllà de la falta no justificable de senderi. I us preguntareu: i aquest “paio” del bloc ja ha comprat? Sí, he comprat, però amb calma i allò que necessitava no per ser acceptat i ben vist pel veïnat, sinó per viure amb la família unes vacances agradables. Parlem de menjar sense excessos o d’algun regalet que ens pot alegrar la vida. I és que no pot ser que allò fruit del nostre treball (els diners) vagi a parar només als bancs. També ha de repercutir sobre nosaltres d’una manera més directa.