sabeu ja els resultats electorals en el si del partit assembleari d’Esquerra “Republicana” de Catalunya? Jo una miqueta i el poc que sé no m’agrada. Resulta que ha guanyat el tàndem Puigcercós-Ridao (sí, sí, Puigcercós, aquell qui va ser diputat al Parlament de Madrid només per anar d’excursió; sí, sí, Ridao -aquell qui va treure tan bons resultats les passades eleccions a les Corts del país veí-). No cal ni argumentar-ho això, ja sabem de quin peu calcen.

Que hagi guanyat la candidatura del ja President d’ERC Joan Puigcercós no ha posat nerviós a qui té la patent de privar al partit guanyador d’unes eleccions que encapçali el govern del nostre país, Catalunya. Sí, sí, m’estic referint al Partit Socialista de Catalunya (o de Madrid -però, tant és, com dirien els de Ferraz: “estamos en…”-), l’intestí gros del qual surt ERC -almenys en els últims temps (i als fets ens hem de remetre). I no m’equivoco no, si dic que els socialistes estan contents, fins i tot el President de Catalunya, el Sr. José Luis Rodríguez Zapatero ha felicitat al Sr. Puigcercós. Tripartit: continuarà (o à suivre i to be continued, com dirien els francòfons i els anglòfons respectivament).

El binomi Puigcercós-Ridao representa un continuisme en el si d’ERC que l’únic que farà serà supeditar els interessos del poble català a les ànsies de poder d’aquests “animals polítics” (pobres animals) gens republicans i gens socialistes (recordem la cara ciutat de Barcelona, on importa més invertir en el Fòrum de les Cultures -excusa perfecta per especular (socialistament)- que en les cultures del barri del Raval). L’independentisme català continuarà vivint -per boca d’ERC- de les escurrialles propagandístiques estil “2014″ o estil “Falten 30 segons menys per a la independència”. Disculpeu que pari ja d’escriure, però és que… n’estic fins al p. dels venuts.

Adéu i salut (que és molt dir)!