S’és pobre o no? Si no se n’és s’ha de continuar
amb la “solidaritat”? Quan qui dóna es fa més
pobre que qui rep, es passa de solidaritat a robatori?

Bon dia catalanoparlants,

Queixa’t i fes sentir la teua veu, altres persones ja ho han fet, com Televisió de Catalunya, alguns polítics o els escriptors catalans, bascos i gallecs. Demostra que com a país que som tenim una història, una llengua i una cultura pròpies i que cap discurs expressat en castellà i de caire colonitzador i espanyolista pot pertorbar la nostra secular consciència nacional catalana ni tot allò que se’n deriva.

ahir per la nit vaig poder assistir des del sofà a l’esperpèntic espectacle de la Gala Final d’Operación Triunfo. Ja estic amb les adjectivacions? Sí. Per què? A veure si us convenço:

- el karaoke més car de tot el món (un karaoke mereix tanta comèdia?);
- el programa de televisió amb més propaganda interna;
- el programa de televisió amb un presentador-ambaixador de l’ONU (la venedora de pa del meu carrer és més solidària i educada, però no tan coneguda) capaç d’”educar” els més pobrets i donar exemple de gran persona dient “que te den” a una altra persona;
- un programa de televisió on si dius el que penses i amb raó no caus simpàtic;
- un programa-concurs de televisió on els concursants esdevenen robots acadèmics sota l’aparença d’interès per una il·lusió, per un somni o pel platònic “coneixement pel coneixement” (quina ironia!);
- un programa-concurs amb un director d’”acadèmia” (que em perdonin els grecs per utilitzar aquesta paraula) que representa un liberalisme moral fora de to (normal tenint en compte que és, juntament amb el presentador, carn de canó de carrossa de Dia de l’Orgull Gai;
- un programa-concurs amb concursants amb molt poca vergonya i amb una enveja i supèrbia desmesurades (cal dir noms: Ivan, Mimi, Noelia, Sandra, etc.?). No dieu que respecteu el públic? Doncs a segona línia ja esteu bé (com molt bé ha dit el Sr. Mejide): primer, per no cantar bé; i, segon, per maleducats i poc fair play, com dirien els angloparlants); i,
- un programa de televisió on, si ets diferent (no entres en el cànon de la superficialitat i la malícia) ja ets titllat d’estrany, rar, marginat, etc. Com van d’autoestima els qui han qualificat de “friqui” (quina desafortunada paraula en voga) a una persona que no poden entendre perquè tenen una freqüència neuronal molt baixa?

Bé, la guanyadora va ser Virginia; la noia de la “Marea blava”; la dels ulls grans, blaus i rodons; la noia especial; la causant (sense culpa) d’estats depressius d’alguns concursants impresentables; la causant (sense culpa) de l’afloriment de la part més rància i desagradable d’alguns personatges; un producte policromàtic al mateix temps que únic i especial; una noia que promet molt i fa prometre molt. Confio que Sony sàpiga portar-la pel bon camí (que no li robi diners com al Número 1 Michael Jackson), que, per a mi, és el de fer una música no comercial, íntima, intimista i intimidadora, com el jazz, el soul o el blues amb tonalitats pop, com ara algunes cançons de les meravelloses Diana Krall o Norah Jones.

Molta sort Virginia, i els millors desitjos per a aquells concursants (els maleducats, envejosos, i superbs) que no passaran de fer de contertulis en algun programa, de cantar alguna cançó d’estiu que ni el rei de “La bar-ba-co-a” voldria cantar, o ni això.

Salut i gaudiu de la bona programació de Telecinco (quin sacrifici intentar opinar sobre algunes coses! ).