l’altre dia vaig mirar a la cadena privada de televisió Cuatro el programa Cuarto Milenio. Entre d’altres coses s’hi va parlar de la Columbita tantali, altrament dita: Coltan.

I què és això del coltan? Podreu trobar informació ràpidament i amb facilitat. En dos o tres paraules, us diré que és un mineral que es troba bàsicament al Congo (tot i que també en algun indret d’Austràlia, de l’Àsia Central o del Brasil, tot i que en menor percentatge). Com amb tots els minerals, aquest també s’extreu picant la terra, però a diferència de, per exemple, l’or o la plata, el coltan no es troba en vetes, és a dir, que està dispers en petits trossets escampats (i, a més, per la superfície, bàsicament).

I qui pica la terra? Els nens, que cobren uns dos o tres dòlars al dia, i això si els cobren. Mà d”obra barata i àgil que s’escola pels forats, els quals, molts cops, s’ensorren. Hi ha una estadística que diu que per cada 100 grs de coltan moren dos o tres nens.

I per a què serveix aquest producte terrestre? El trobem en totes les maquinetes que ens envolten: ordinadors, mòbils, televisors, ràdios, etc. Es veu que gràcies al coltan, que és infinitament millor conductor elèctric que el coure, tots aquests aparells que ara us he enumerat (i molts més) han reduït la seva mida gràcies a aquest mineral.

I qui utilitza bàsicament aquestes maquinetes? Per tant, qui en fa demanda? Qui la gestiona? Sembla que els tecnòcrates blancs i, també, els negres que volen aconseguir el poder al Congo (per què us penseu que es barallen els utus i els tutsis?). I qui ha de trobar aquest mineral? Les capes baixes de la “societat” congolesa: els més miseriosos, dèbils i desprotegits; els nens.

Cal dir, a més, que fins diumenge, he estat ignorant aquest fet. Sabia de l’esclavitud, però no de l’esclavitud tecnològica basada en la recerca d’aquest mineral (dels diamants, de l’or, de la plata, etc., n’hem sentit a parlar molts cops). Al programa, a més, es va fer referència a la ignorància dels mateixos informàtics sobre l’interior d’un ordinador i es va fer, també, una comparació grotesca però de bon fons que deia que seria racionalment imperdonable que un metge no conegués l’interior del cos humà. I no ho sap gairebé ningú perquè els poders fàctics de cada estat prou que s’han preocupat per ocultar-ho.

Ric ara quan penso en estats que fan campanyes pels pobres negrets i sudamericans quan arriba Nadal. Quin cinisme i quina hipocresia! Res de nou.

Adéu.