ja fa temps que vivim immersos (en major o menor mesura i en funció d’una major o menor consciència) en un govern de Catalunya dividit per l’avarícia i unit per la moral de derrota.

Assistirem a un espectacle grotesc (un altre),el del Partit Socialista de Catalunya, votant “sí” a uns pressupostos que no contemplen el finançament de Catalunya, recollit a l’Estatut d’Autonomia.

Joan Puigcercós, molt renovador i diferent ell, ha practicat la genuflexió (com Carod) davant dels interessos dels espiadimonis del PSOE a Catalunya: el Partit Socialista “de Catalunya”. ERC és incapaç de trencar el tripartit, o el que és el mateix, és incapaç d’abandonar el (des)govern. I és més, Puigcercós ha demanat revisar el tristpartit, el Pacte d’Entesa (ja veus tu quin enteniment!).

Ara és hora de revisar el tristpartit? En uns moments en què ens juguem un cop més el prestigi governamental del nostre país, Catalunya?; en uns moments en què el que cal és que s’apliqui una llei espanyola que s’ha de defensar i que els mateixos espanyols (els de casa i els de fora) han recorregut als tribunals?; en uns moments en què demanem els diners que ens pertoquen per llei estatutària?; en uns moments de crisi en què el calen són més diners i no almoines?; en aquests moments hem hagut de baixar-nos els pantalons? No m’estranya que cada cop sigui més la gent amb consciència que no vota.

ERC no té perdó català, però tampoc el PSC, si bé és cert, que aquest segon no el necessita si tenim en compte que són una colla de cínics amb una moral de derrota que ja fa tres-cents anys que dura arreu del país (basada en no cridar a l’amo, que si no, es pot enfadar i no donar-nos un plat de llenties fred). Si votem “no” als pressupostos, derrocarem el govern de Zapatero i vindrà el PP (el llop del conte), diu el Sr. Iceta, Portaveu del PSC.

Amb aquesta argumentació del Sr. Iceta dedueixo dues coses: que el PSC és incapaç de veure més enllà d’una legislatura i que el Sr. Zapatero és més important que Catalunya (si almenys el President del país veí afavorís Catalunya…, però no). Ja sabem ara de què serveixen els 25 diputats de la por: per a res, per a donar ales a les mentides d’un President espanyol incapaç de ser honrat i just amb el poble que li ha donat el poder.

I no us preocupeu tampoc pel que passarà després d’aquest xec en blanc als pressupostos i de la retallada nacional de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per part del Tribunal (franquista) Constitucional. El PSC i UDC diran que no es poden demanar barbàries, això és, que s’ha de continuar llepant els peus a una Constitució que ens dóna patades al cul; CDC es farà la valenta davant dels mitjans de comunicació, i de la militància més servil i crèdula, però es preocuparà més de desgastar el govern i aconseguir el poder, que d’apostar per una Catalunya de ple dret, que vagi pel camí del sobiranisme, de la independència, de la maduresa d’edat; ICV-EUiA (i altres lletres de l’alfabet) farà gala de relativisme teòric però també de dogmatisme governamental (a continuar mamant de la mamella de la vaca); el PP i C’s, ja sabem.

Bé, continuarem cultivant úlceres.
Fins la propera.