Aviat vacances, no? Quines ganes tenim alguns perquè s’acabi el juny, comenci el juliol, i amb aquest vinguin les tan desitjades vacances, aquest període de tranquil·litat (per a qui el  sabem viure -per exemple no anant a les platges on la gent s’esgarrapa per dos metres quadrats de terreny-); de silenci i de posada al lloc d’una intel·ligència emocional que s’ha anat degradant,;d’unes neurones que han anat desapareixent a marxes forçades fins a aproximar-nos a ser éssers d’encefalograma pla (que em disculpin els futbolistes pel plagi); d’unes forces que han anat minvant a base de bé.

Però ja està! La paràbola laboral ha arribat al seu punt màxim (l’atur no) i ara toca relax. Merescut, no? O no esteu cansats? Un servidor sí. Cansat dels polítics i de la cabra que els va parir (a alguns); cansat d’alguns individus que em fan d’Sputnik malèvol al lloc on treballo; cansat que m’esgarrapin per totes bandes demanant-me això i allò; cansat d’estar a la ciutat i veure com els bitllets de cinquanta euros volen més ràpid que un reactor dels pacífics Estats Units (disculpeu-me l’atreviment); cansat del soroll de cotxes i motos (sobretot d’aquelles que tenen un pet de cilindrada i et fumen l’orella a pastar fang quan passen pel teu costat); cansat dels cops de colze al tren i al bus; cansat de veure com la gent es mira el paquet i els pits de reüll com si anessin morts de gana (quina moda és aquesta!); cansat…

Prou! Que encara m’estresso més i es tracta de pensar que aviat escamparé la boira i estaré on ningú em pugui trobar a mi i a qui m’acompanyi. No treballem tant que ningú ens farà un monument. No ens pensem que ens farem rics treballant molt, no, sinó treballant , amb major o menor ànsia, allà on es couen els diners.

Desprogrameu-vos i penseu només en relaxar-vos; calmeu les vostres negativitats (vingudes de l’entorn), dediqueu el temps als vostres estimats, a qui heu pogut ignorar sense voler mentre estàveu capficats produint per a un país (Catalunya), governat per okupes que no es preocupen per nosaltres en primera instància. Ais! Prou! Ja tornem amb la política! Si és que tenir ordinador, premsa escrita, ràdio, televisió, etc. només et fa infeliç! I és que accedir a la informació no significa accedir al coneixement.

Off!