la cadena Cuatro continua la seva debacle pel que fa a la qualitat. Aquesta cadena, privada, socialista, que havia de ser superhipermegaprogre i superhipermegadiferent  respecte de les altres cadenes de televisió, està caient en el parany de l’audiència per l’audiència, en el parany de recollir, per tant,  les flatulències d’aquesta societat nostra, que no és gaire intel·lectual, almenys pel que fa als gustos televisius.

I no només es fixa en el que agrada, cínicament (culturalment parlant), a la gent, sinó que a més segueix alguns models de programa de Telecinco, la cadena de programes cèlebres (en tant que repugnants) com Está pasando, Operación Triunfo, El juego de tu vida, etc. Em refereixo al programa Granjero busca esposa.

Es tracta d’un xou, d’un galliner, en què un seguit de pagesos, de galls, més o menys afavorits físicament (dels més afavorits que han pogut trobar? -la imatge importa, encara que vingui del camp-), han de captivar l’atenció d’unes gallines, també, elles, més o menys afavorides (si bé és cert que van molt arreglades elles). Aquest programa està copiat de Mujeres y hombres y viceversa. Sí, sí, aquell del “simpàtic”, “sincer” i “cavallerós” Efrén i de la “ingènua” Soraya (la Poyeya no -que aquesta està a la Cuatro). Programa presentat per l’obrellaunes de Telecinco, la cínica i morbosa presentadora de El juego de tu vida. La novetat està en passar la brutícia humana del plató al camp.

Bé, Fama, Pekín, La batalla de los coros, Granjero busca esposa…Una debacle.

Encenc aquest foc en honor teu,
Deessa Mare.
Tu vas crear vida de la mort,
calor del fred.

El sol viu un cop més,
el temps de la llum creix.
Benvingut siguis, Déu del Sol,
el de l’etern retorn.

Salve Mare de tots.

La roda gira;
el poder crema.

Gran Déu del Sol,
dono la benvinguda al teu retorn,
que brilles intensament sobre la Deessa,
que brilles intensament sobre la Terra,
escampant llavors i cultivant els camps.

Beneït siguis, Sol renascut.

Bon dia catalanoparlants,

Queixa’t i fes sentir la teua veu, altres persones ja ho han fet, com Televisió de Catalunya, alguns polítics o els escriptors catalans, bascos i gallecs. Demostra que com a país que som tenim una història, una llengua i una cultura pròpies i que cap discurs expressat en castellà i de caire colonitzador i espanyolista pot pertorbar la nostra secular consciència nacional catalana ni tot allò que se’n deriva.

ahir per la nit vaig poder assistir des del sofà a l’esperpèntic espectacle de la Gala Final d’Operación Triunfo. Ja estic amb les adjectivacions? Sí. Per què? A veure si us convenço:

- el karaoke més car de tot el món (un karaoke mereix tanta comèdia?);
- el programa de televisió amb més propaganda interna;
- el programa de televisió amb un presentador-ambaixador de l’ONU (la venedora de pa del meu carrer és més solidària i educada, però no tan coneguda) capaç d’”educar” els més pobrets i donar exemple de gran persona dient “que te den” a una altra persona;
- un programa de televisió on si dius el que penses i amb raó no caus simpàtic;
- un programa-concurs de televisió on els concursants esdevenen robots acadèmics sota l’aparença d’interès per una il·lusió, per un somni o pel platònic “coneixement pel coneixement” (quina ironia!);
- un programa-concurs amb un director d’”acadèmia” (que em perdonin els grecs per utilitzar aquesta paraula) que representa un liberalisme moral fora de to (normal tenint en compte que és, juntament amb el presentador, carn de canó de carrossa de Dia de l’Orgull Gai;
- un programa-concurs amb concursants amb molt poca vergonya i amb una enveja i supèrbia desmesurades (cal dir noms: Ivan, Mimi, Noelia, Sandra, etc.?). No dieu que respecteu el públic? Doncs a segona línia ja esteu bé (com molt bé ha dit el Sr. Mejide): primer, per no cantar bé; i, segon, per maleducats i poc fair play, com dirien els angloparlants); i,
- un programa de televisió on, si ets diferent (no entres en el cànon de la superficialitat i la malícia) ja ets titllat d’estrany, rar, marginat, etc. Com van d’autoestima els qui han qualificat de “friqui” (quina desafortunada paraula en voga) a una persona que no poden entendre perquè tenen una freqüència neuronal molt baixa?

Bé, la guanyadora va ser Virginia; la noia de la “Marea blava”; la dels ulls grans, blaus i rodons; la noia especial; la causant (sense culpa) d’estats depressius d’alguns concursants impresentables; la causant (sense culpa) de l’afloriment de la part més rància i desagradable d’alguns personatges; un producte policromàtic al mateix temps que únic i especial; una noia que promet molt i fa prometre molt. Confio que Sony sàpiga portar-la pel bon camí (que no li robi diners com al Número 1 Michael Jackson), que, per a mi, és el de fer una música no comercial, íntima, intimista i intimidadora, com el jazz, el soul o el blues amb tonalitats pop, com ara algunes cançons de les meravelloses Diana Krall o Norah Jones.

Molta sort Virginia, i els millors desitjos per a aquells concursants (els maleducats, envejosos, i superbs) que no passaran de fer de contertulis en algun programa, de cantar alguna cançó d’estiu que ni el rei de “La bar-ba-co-a” voldria cantar, o ni això.

Salut i gaudiu de la bona programació de Telecinco (quin sacrifici intentar opinar sobre algunes coses! ).